dimarts, 10 de maig de 2011

EL PONT ROMA

Sabies que..?

El Pont Romà es troba fen de frontera entre Aragó i el País Valencià, salvant el riu Montlleó que discorre als peus dels contraforts septentrionals del Penyagolosa i encara en l’actualitat fa de frontera d’aquestes duess Comunitats Autònomes.

En els anys d’esplendor dels Municipis de Vistabella del Maestrat i Mosquerola (en 1366 Mosquerola arriba a la condició de vila i el seu pes dins el regne d’Aragó va creixer mentres que Vistabella va ser residencia del Rei d’Aragó) coincideixen amb la consolidació de l’organització de la transhumància, establint-se duanes pel control dels ramats. Va ser des de Mosquerola que van contractar a un mestre constructor per reconstruir el Pont, al que des de el poble veí el van batejar com a Pont de les Meravelles.




dimecres, 2 de març de 2011

LA TOFONA

Sabies que...?

La Tòfona és una realitat econòmica a Vistabella, des dels anys seixanta, en qué va aparèixer pel poble, un home i un gos que es perdíem per les muntanyes de Vistabella i es passaven el dia recullin una patata negra i pudenta que va resultar ser la Tòfona, i va despertar l’atenció de la nostra gent.





Però que és la Tòfona? La Tòfona és un fong d´alt valor culinari. La que es troba a Vistabella és la Tuber Melanosporum, que és d´excel·lent qualitat, però que es cull d’hivern. La Tòfona sempre es troba en terrenys calcaris en PH superiors a 7,5 poc fèrtils i amb una pluviometria baixa. No es troba en terrenys baixos, si no en terrenys que van des de 300 a 1.300 metres d’altitud, el que suposa que Vistabella esta en el punt extrem de la cota i en anys de molta sequera, escassegen bastant. L’últim cap de setmana es va celebrar a Vistabella la Fira de la Tòfona que va ser un èxit de gent i de Tòfones com podeu comprovar en les fotografies.




dimarts, 1 de febrer de 2011

PINTURES RUPESTRES

Sabies que...?

Tal i com vaig dir-vos en l'últim article, en aquesta zona han passat moltes poblacions i molt abans que tinguérem Carta Pobla, el 3 d'abril de 1251. Aquestes poblacions van estar habitant les zones muntanyoses del nostre terme, sobre tot en la partida del Boi, que va tindre categoria de poble, fins l´any 1405, quan van demanar unir-se als habitants de Vistabella. Els primers pobladors van ser els Berbitans, una tribu Ibera que tenien com a veïns als Ilergetes. D´aquests pobladors s´han trobat, en un dels abrics del barranc de la Coixa, unes pintures rupestres, que podeu contemplar en la fotografia que vos acompanyo. Estes pintures es poden observar darrere d´unes reixes, per evitar la destrucció d´aquesta maravella. Sortosament, el camí es difícil de trobar, per aixó es conserven perfectament i en la propera  publicació vos parlaré de diversos camins, que recorren el terme per paratges d´una bellesa impressionant.




dijous, 6 de gener de 2011

LA PEDRA SECA

Sabies que...?

Les casetes de pedra seca que es troben a Vistabella, son refugis rurals emprats per pastors i llauradors, pricipalment, per aixoplugar-se del mal oratge. Les construccions d´aquestes casetes permetien la possibilitat de guardar els matxos i, fins i tot, una petita rabera d´ovelles o cabres. Un altre ús era el de magatzem de ferramentes o temporalement de collites. Tothom podia construir les casetes aïllades al bell mig d´un conreu o a la vora d´un assagador, adossades a alguna paret o aprofitant el cantó on confluïen dues parets. Aquestes construccions eren fetes per verdaders artistes, en alguns llibres que tracten d´aquestes petites obres als constructors els anomenen Arquitectes-Camperols. Tambe dir-vos que aixó no és qualsevol cosa ja que s´ha fet una petició a la Unesco perquè es declaren Patrimoni de la Humanitat ja que és una construcció que data de molts anys abans de Crist i parlant d´antiguitats prompte vos parlaré dels antics habitants d´aquesta zona.




dilluns, 22 de novembre de 2010

El QUINYÓ







Sabies que...?

A Vistabella tenim coses espectaculars, a 1.200 metres d'altitud i en mig d´una vall, tenim, el que és diu un "Polje" una expressió centreeuropea que ve a significar "planícia" i a demés, en una zona càrstica, que el fa molt especial quan es converteix en un pantà natural, en època de pluges. En seu nom és "EL QUINYÓ". Aquest pantà, rep les aigües de les muntanyes que l´abriguen i com es zona càrstica, en el transcurs del temps, la natura a creat, un engolidor, que fa arribar l´aigua del pantà al riu Montllleo. Segons el botànic Cavanilles aquest forat que podem veure, en la fotografia, té una distancia al riu de 2.775 Km. i el que es sorprenent, és amb l´atenció que la gent del poble cuida el Quinyó. Veieu la fotografia amb el forat ben empedrat amb el que aqui al poble, sabem fer i molt bé per cert. Un altre dia parlarem de la Pedra Seca.